FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS

Hall of fame
del tennis català

El Hall of Fame del Tennis Català es pot visitar a les instal·lacions de la Federació Catalana de Tennis, situades a la Vall d’Hebron.

Hall of fame 2024.

Hall of fame 2024.

El 12 de desembre del 2022 es va inaugurar el Hall of Fame del Tennis Català. Es tracta d’un nou espai dins del Museu del Tennis Català, creat el 1997, que té com a objectius fonamentals donar visibilitat i homenatjar als clubs, esportistes, dirigents, tècnics o àrbitres, entre d’altres, que han tingut un paper rellevant a la història d’aquest esport a casa nostra.

Clubs fundadors de la federació

El 24 de març de 1904 es va formalitzar l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona -l’actual Federació Catalana de Tennis-, amb cinc clubs afiliats:

Sport-Verein Club
1902

El 1902 les inquietuds esportives de les colònies alemanya i suïssa residents a Barcelona van acabar per cristal·litzar en un nou club: el club Sport-Verein Barcelona. L’entitat es va instal·lar en uns terrenys situats al passeig de Sant Joan, cantonada Diagonal i Mallorca, sota la presidència d’Udo Steinberg, bon amic d’un altre entusiasta de l’esport, Hans Gamper, soci del Barcelona Lawn-Tennis Club i fundador del FC Barcelona.

Sportmens Club
1903

El 1903, l’any que Barcelona organitza el primer Concurs Internacional de Tennis que es disputa a Espanya, neix l’Sportmen’s Club. Durant els mesos anteriors, la febre del tennis havia anat conquerint Barcelona i, fins i tot, en algun diari de l’època es troben vinyetes gràfiques en què es comparen futbol i tennis, guanyant adeptes el segon per la seva plàstica i noblesa.

Reial Club de Tennis Barcelona 1899

1899

El 1899 diverses famílies angleses, com els Witty, Parsons, Leask, Park, Shields o Bartows, van fundar en el mes d’abril i sota la presidència del cònsol de Gran Bretanya, el Barcelona Lawn Tennis Club. La primera seu es va situar en un solar del carrer Clarís, al costat de Passeig de Gràcia, i va comptar només amb dues pistes.

Real Club de Polo de Barcelona

1899

El Real Club de Polo de Barcelona es va fundar el 1897 gràcies a la iniciativa d’un grup de jugadors de Polo, encapçalats per Enrique Ibarrola. L’objectiu de la societat era fomentar el joc del Polo i l’afició a l’esport hípic. Les activitats de l’entitat es desenvolupaven en la pista central del ja desaparegut Hipòdrom de Can Tunis. Cinc anys després, la Plaça d’Armes del Parc de la Ciutadella acollia el primer Concurs Hípic de la ciutat. A causa de la creació del port franc el RCPB es va traslladar als terrenys de Sarrià, coneguts com a “Can Ràbia”, on es va fusionar amb el “Barcelona Jockey Club”. Després de canviar els estatuts, el 1912 va adoptar el nom de “Real Polo Jockey Club de Barcelona”.

Club de Tennis de La Salut

1902

El Club Tennis de La Salut va ser fundat el 8 de juny de 1902 per un grup d’esportistes, a partir del Club Social La Salut, creat poc abans, el 1899. El nom original de l’entitat va ser Salut Sport Club. Juan Galobart va ser el primer president, i Eusebio Güell, compte de Güell, va ser nomenat president honorífic. Per construir les seves instal·lacions van aconseguir uns terrenys de la masia de Can Xipreret, a la muntanya de Collserola. En els seus inicis, a més del tennis, també es practicava el futbol, sent un dels pioners d’aquest esport a l’estat.

Hall of fame

Clubs centenaris

El Tennis Català es caracteritza per una tradició profunda i una xarxa de clubs amb una història rica i inspiradora. Alguns d’aquests clubs, autèntics referents esportius i socials, han superat el segle de vida mantenint viva la passió pel tennis i l’esperit comunitari que els va veure néixer.

Aquests clubs centenaris han estat testimonis de l’evolució del tennis al nostre país. Han format generacions d’esportistes, fomentat valors com l’esforç i el respecte, i contribuït decisivament a situar Catalunya com una de les grans potències tennístiques.

  • Cercle Sabadellès 1856 – 1856
  • Gimnàstic Tarragona – 1886
  • RC De Polo – 1897
  • RCT Barcelona 1899 – 1899
  • Casino de Argentona – 1902
  • Club de Tennis de la Salut – 1902
  • RCT Turó-David Lloyd’s – 1905
  • Reus Deportiu – 1909
  • Casino de Tiana – 1910
  • CD Matadepera Terrassa Hockey – 1910
  • Club de Tennis Horta 1912 – 1912
  • Reial Societat Tennis Pompeia – 1913
  • Club Tennis Tarragona - 1915
  • Club Natació Sabadell – 1916
  • Junior CF – 1917
  • CTS Just Desvern San Gervasi – 1917
  • Club Tennis Girona – 1917
  • Club Natació Reus Ploms – 1918
  • Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG) – 1919
  • Club Tennis Lleida – 1920
  • Club Tennis Terrassa – 1921
  • Club Esportiu Laietà –1922
  • Casino de La Garriga – 1925

DIRIGENTS:

Carlos Godó.

Carlos Godó.

TÈCNICS:

  • Eduard i Josep Manel Muntada
    Van ser els precursors del tennis platja l’any 1976. A més, van ser els organitzadors del primer torneig que es va organitzar al món l’any 1978.

Eduard i Josep Manel Muntada.

Eduard i Josep Manel Muntada.

  • Pedro Mora
    És un dels entrenadors més reconeguts a Espanya, on ha treballat amb Manuel Orantes, Joan Aguilera, Àlex Corretja o Fernando Luna.
  • Josep Tutusaus
    Va ser un dels artífexs que va provocar que el Tennis Urgell fos un club reconegut a nivell nacional pels seus èxits esportius en els anys 80. A més, va formar a dos campions de Grand Slam: Albert Costa i Conchita Martínez.
  • Joan Ventura
    Va ser el fundador de la primera escola de tennis a Catalunya. Va ser tècnic del Reial Club de Tennis Barcelona i de la Federació Catalana de Tennis.

ÀRBITRES:

  • Javier Moreno Pérez
    És un dels grans àrbitres del Tennis Català. Al llarg de la seva carrera ha arbitrat més de 100 eliminatòries de Copa Davis, i ha participat com a jutge als 4 Grand Slam i Jocs Olímpics.

PERIODISTES:

  • Josep Maria Ducamp
    Com a periodista de tennis va ser l’únic enviat especial que va cobrir in situ la primera final de la Copa Davis que Espanya va jugar al 1965, a Austràlia, quan viatjar a aquell país era una autèntica odissea. Des d’aleshores, es va convertir en el primer periodista espanyol en seguir el circuit professional de tennis de forma regular.

ESPORTISTES:

  • Jordi Arrese
    Medalla de plata individual en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, i campió de sis tornejos i finalista en altres sis del circuit ATP.

Jordi Arrese.

Jordi Arrese.

  • José Luis Arilla
    Finalista a Roland Garros el 1961, i al Trofeu Comte de Godó els anys 1960, 1963 i 1965. A més, va participar en trenta eliminatòries de Copa Davis, incloses dues finals els anys 1965 i 1967.

José Luis Arilla.

José Luis Arilla.

  • Neus Ávila
    Campiona de cinc tornejos ITF entre el 1989 i el 1995 (Nicolosi, Vigo, Bilbao, Caserta i València). També va ser medalla de bronze en dobles femenins als Jocs del Mediterrani de 1991 a Atenes, i va formar part de l’equip espanyol de la Fed Cup el 1995. 
  • Joan Balcells
    Campió de la Copa Davis el 2000 i de l’ATP a Bucarest, el mateix any.

Neus Ávila, Àngels Montolio, Tomás Carbonell i Joan Balcells.

Neus Ávila, Àngels Montolio, Tomás Carbonell i Joan Balcells.

  • Pilar Barril
    És la tennista que més vegades ha guanyat el Campionat de Catalunya amb 11 títols aconseguits entre el 1953 i el 1971, set d’ells de forma consecutiva, del 1960 al 1966. 
  • Sergi Bruguera
    Campió de Roland Garros el 1993 i 1994, i plata als Jocs Olímpics d’Atlanta.

Sergi Bruguera.

Sergi Bruguera.

  • Tomás Carbonell
    Va guanyar dos títols en individuals i 22 en dobles, on va aconseguir els seus majors èxits. Campió a Roland Garros en la modalitat de dobles mixtes el 2001 fent parella amb Virginia Ruano.

Tomás Carbonell.

Tomás Carbonell.

  • Sergio Casal
    Campió de tres títols de Grand Slam – dos dobles masculins i un de dobles mixts – i una medalla d’argent en els Jocs Olímpics de Seül de 1988. 
  • Àlex Corretja
    Campió del Masters ATP el 1998, medalla de bronze als Jocs Olímpics de Sydney el 2000, i campió de la Copa Davis (2000).

Àlex Corretja.

Àlex Corretja.

  • Albert Costa
    Campió a Roland Garros el 2002, Medalla de bronze en dobles en els Jocs Olímpics de Sydney el 2000, i campió de la Copa Davis (2000).

Albert Costa.

Albert Costa.

  • Andreu Gimeno
    Va passar a la història per guanyar Roland Garros el 1972, convertint-se així en l’home més veterà, fins aleshores, en conquerir aquest torneig, amb 34 anys, 9 mesos i 19 dies. 
  • Joan Gisbert
    Finalista de l’Open d’Austràlia el 1968, campió del Masters ATP Dobles 1975, i dos cops finalista de la Copa Davis (1965 i 1967), jugant 37 eliminatòries i guanyant 45 dels 69 partits disputats.
  • Marc López
    Es va convertir en un dels millors doblistes del món. En el seu palmarès destaquen el Roland Garros del 2016 amb Feliciano López, l’ATP World Tour Finals 2012 amb Marcel Granollers, i la medalla d’or als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro el 2016 amb Rafa Nadal.
  • Enrique Maier
    Va ser un dels tennistes catalans més destacats de la dècada del 1930. Campió de dobles mixtos a Wimbledon 1932.

Enrique Maier.

Enrique Maier.

  • Conchita Martínez
    Va guanyar Wimbledon el 1994, i tres medalles olímpiques en el dobles femenins, dues d’argent i una de bronze.
  • Àngels Montolio
    Guanyadora de tres títols del circuit professional WTA (Estoril, Bol i Porto), i cinc cops campiona de Catalunya.

Àngels Montolio.

Àngels Montolio.

  • Carlos Moyà
    Va guanyar Roland Garros el 1998, i va arribar a ser número u del rànquing mundial durant dues setmanes el març del 1999.
  • Manuel Orantes
    Campió de l’US Open el 1975 i del Masters el 1976.
  • Tommy Robredo
    Número 5 del món (2006), campió de tres Copa Davis (2004, 2008, 2009). També va guanyar l’ATP 500 de Barcelona el 2004, el Masters d’Hamburg el 2006 en categoria individual i a Montecarlo (2008) en dobles.
  • Jordi Ros
    Primer tennista en cadira de rodes català que va participar en uns Jocs Olímpics.
  • Arantxa Sánchez Vicario
    Campiona de Roland Garros el 1989, 1994 i 1998, campiona de l’US Open el 1994, plata als Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996 i bronze a Barcelona 92.
  • Emilio Sánchez Vicario
    Campió de 15 títols ATP en individuals, però el gran èxit va arribar en la modalitat de dobles, on va sumar 50 títols. Entre tots aquests, destaquen 3 Grand Slam i 3 ATP Masters Series.
  • Rosa Torras
    Va ser la primera catalana que va participar en els Jocs Olímpics, el 1924 a París. 

Pere Hernández és l’artífex del projecte, de la idea i de l’execució del Hall of Fame del Tennis Català.

Publicat a SPORT el 28 de novembre de 2025

Contingut elaborat amb la col.laboració de: