Humiliant derrota contra el Costa Adeje

Eixa temptació malsana de pensar a titular una crònica abans que acabe el partit, d’avançar-te al resultat com una pitonissa il·luminada, i encara més: titular la crònica abans que el partit comence. Eixa sensació també d’augurar un possible desastre per a no viure’l amb el pas canviat, de sentir-te poderós des del desconeixement, de realitzaruna aposta des de tu mateix per a tu mateix: prevore’l i desitjar equivocar-te, afonar-te en l’estadística i anhelar que es trenque. Comptar els minuts amb l’angoixa que t’has creat de tants números i xifres, i alhora amb l’esperança que allò inesperat esclate a través de la gespa, i un partit esdevinga, de nou, una il·luminació.

¿Eren un miratge els primers deu minuts? Perquè fins a eixe moment sols ha existit el Llevant UD en el terreny de joc, dominant sense perill, però mantenint el Costa Adeje fora de qualsevol intent d’avançada. S’ha jugat, això sí, fora de les zones de creació, amb una única assistència d’Ari Arias a Ana Franco que s’ha desmarcat sense més desenvolupament. A poc a poc, el Costa Adeje ha anat estirant-se, amb el primer xut, el primer còrner amb una ocasió claríssima de Bicho que ha tret Coronado d’una manotada, perillosíssimes entrades per la banda esquerra, i a la fi amb l’inapel·lable gol d’Iratxe amb l’esquerra després de driblar, col·locar-se-la i llançar un xut en diagonal a l’esquadra de la porteria llevantinista en el minut 16. Amb eixa victòria per la mínima acabava la primera part, no sense algun que altre esglai per a les nostres, i arribades del Llevant que s’esbafaven quasi abans d’iniciar-se en una de les primeres mitats més roïnes que hem vist a les valencianes en tota la temporada, sense espenta, amb precipitacions, i perdent pilotes en el centre del camp, per pressions o per erros. La jugadora més destacada, sens dubte, la marroquina Sakina Ouzraoui, qui trencava la defensa del Llevant UD per la banda esquerra cada volta que dominava la pilota.

Com és costum, el Llevant UD sap reaccionar traient forces d’on de vegades no n’hi ha, i així durant el primer quart d’hora dos còrners seguits, la revisió d’un possible penal a Ana Franco que no era, el quasi gol olímpic de Dolores Silva del servici d’un altre còrner amb pilota que colpejava en el travesser i després una rematada de cap de Teresa que ha eixit alta, feien somniar amb l’empat o inclús amb una remuntada. Inés Rizo, que entrava en el minut 60, ho ha intentat també amb un xut des de la frontal de l’àrea, en ocasió cantada, que ha eixit desviat; ja en el 84, un xut llunyaníssim, suau, encara que no sense perill. I un minut després una pèrdua en atac del Llevant UD, una carrera de Clau Blanco per la banda, una centrada i Carlota marca el 2-0 amb la punta del peu dret. El partit acabava per a les valencianes amb una innocent rematada de Daniela Luque en el 87’, però en el minut 90 començava el malson: tres minuts superat el temps reglamentari, de nou Clau Blanco, ara amb una centrada en diagonal des de la banda, posa la pilota on toca, Coronado es queda a mitja eixida, i Gramaglia de cap fa el 3-0. Quatre minuts després, del servici d’una falta a l’esquerra del terreny i quasi des de mitjan camp, Patri Gavira entra sola i fa també de cap el 4-0 definitiu.

Un resultat que amarga moltíssim i es reflectix en la ràbia de Bascuñán després del gol, i un resultat així mateix immerescut per a un equip, el Costa Adeje Tenerife, que ja perdia temps quan faltava mitja hora per al final del partit, que demanava en el minut 40 una roja directa a Dolores Silva per una estirada de cabell que només existia en els patètics escarafalls de Yerai Martín en la banda, i que ha sabut jugar i guanyar sense crear ni lluir-se. Ho ha fet, això sí, davant un dels pitjors Llevants de la lliga: s’aproximava però no arribava, li guanyaven les rivals una immensitat de pilotes, patia pèrdues en atac que es transformaven ràpidament en controls i eixides de les rivals, amb els canvis d’Alharilla i de Dolores Silva que hui han generat l’efecte contrari al que s’esperava, i amb una Coronado que tampoc ha disfrutat hui del millor dels seus dies. Una derrota humiliant no pels quatre gols, sinó perquè no, perquè no…

Vía: Superdeporte